Víctor.cat

Opinions personals sobre qüestions generals ;-)

Estar o no estar informats, aquesta és la qüestió

Estar o no estar informats, aquesta és la qüestió

Publicat || 10 GENER 2017


Alguns diran que fa anys que somiem, que estem abocats a xocar contra un mur que ens retornarà de cop i entre gemecs a una realitat de la qual no ens hauríem d’haver allunyat. Suposaran que ens hem deixat arrossegar per la deriva d’uns polítics eixelebrats amb la necessitat d’agafar-se a la cadira. Uns polítics que, d’altra banda, han convocat eleccions anticipades estant al govern no pas per raó d’esgotar el mandat, sinó per mirar d’aconseguir –sense èxit– escapolir-se de la judicialització de la política en preguntar-nos a la gent cap a on volem i necessitem arribar com a País.

D’acord, acceptem opinions contràries (no pas insults), perquè també acceptem que som diferents.

Però… és massa demanar que els arguments estiguin sustentats per un borrall d’informació?
No, no és excedir-se demanar-ho.

Com a mínim des del 2010 és innegable que alguna cosa està passant a Catalunya. Mobilitzacions i manifestacions. Estelades als balcons i un enfortiment continu de reivindicacions d’una part majoritària de la població.

Per què? Per què hem passat a l’acció? Per què no perdem la confiança? Per què milions de persones hem deixat de plegar els braços?

Estem fent tot el possible per millorar la qualitat de vida (en el més ampli sentit de l’expressió) de tots, absolutament tots els catalans. Però…

De vegades, amb calma, amb voluntat d’escoltar i comprendre quines raons poden tenir per oposar-se al fet de fer valer les nostres capacitats, sense la perseverant i injusta oposició del govern espanyol que ens perjudica a tots igual i pel sol fet de viure a Catalunya, de tant en tant pregunto: per què dubtes, tot i el que hem de suportar?

Amb la mateixa bonança de la pregunta, amb idèntica tranquil·litat, la resposta de llarg més freqüent no és altra que la de “no ho sé, no estic informat”.

Potser, com en altres aspectes de la vida: perquè els fets, els reptes, l’esperança i la il·lusió t’arribin al pensament i al cor, has de saber que existeixen.