Víctor.cat

Opinions personals sobre qüestions generals ;-)

La quota de nacionalisme espanyol present als mitjans de comunicació catalans

La quota de nacionalisme espanyol present als mitjans de comunicació catalans

Publicat || 28 GENER 2016


Tot just iniciat el full de ruta, podem adonar-nos que alguns unionistes que fan de politòlegs i opinadors/es, aprofiten la més petita ocasió per posar en relleu algunes discrepàncies dins de Junts pel Sí, en l'acord de governabilitat entre la coalició i la CUP o entre el que manifesta Neus Munté com a portaveu del govern i el que argumenta Marta Rovira en una entrevista aquí o allà. També podem percebre'ls deixant anar plantejaments seductors que busquen distreure'ns del camí ja iniciat amb preguntes com ara:

I si Catalunya tingués un millor tracte fiscal?
I si es blinden algunes competències d'autogovern?
I si s'enfortís el català en l'àmbit de les administracions de l'Estat?
(...)

Les seves paraules encara neguen el mandat democràtic. Són veus persistents procedents de diferents fòrums que assoleixen ressonància perquè, a diferència de la resta de l'estat, a Catalunya hi ha una intencionada pluralitat d'opinió. Una quota de nacionalisme espanyol que ha d'estar present en programes d'actualitat com "el Món a RAC1" "l'Oracle" "No ho sé" "Més 324" "els Matins"... i que sense arribar a determinar el seu to editorial, com sí que passa a "La Vanguardia" i "El Periódico", fan que si vols estar informat hagis de pagar el peatge de la contrainformació que aquests habituals politòlegs/es vessen a cada intervenció.

Potser per l'evidència o per la persistència en l'evidència dels fets, alguna d'aquestes persones que els nostres mitjans de comunicació fan protagonistes dia sí, dia també, comença a flexionar el seu discurs i matisar les seves sentències mantenint, això sí, la seva clara oposició a la República Catalana.

Doncs mirin Vostès: no només han disposat de més de 30 anys per fer real el que ara plantegen, sinó que a més a més, porten des de més enllà del 2008 trepitjant el que manifestacions com la del 76 on es reclamava «l'Estatut d'Autonomia», i que il·lustra aquest article, s'ha anat aconseguint.

Sàpiguen també que ja no n'hi ha prou amb els "apoyaré" que hem sentit en boca de mandataris de diferents (o no tant) colors. Recordin que hi ha sentències del Tribunal Constitucional favorables a Catalunya pendents de compliment. Creguin ja, creguin d'una vegada que tots vostès han caigut en el descrèdit més profund i quan manifesten tenir una declaració d'intencions per fer-nos creure que sí, que els preocupen els catalans en el seu conjunt, els que estem farts de falses promeses i mentides, posem el comptador en marxa per mesurar quant temps trigaran en arribar amb les rebaixes o l'oblit.

L'incompliment té el seu origen en els diferents governs de l'Estat Espanyol. Al Parlament de Catalunya sempre hi ha hagut (a dia d'avui) representació dels qui veuen com una qüestió prioritària la unitat d'Espanya sense posar-se vermell davant els números que converteixen aquesta –encara- comunitat autonòmica en objectiu d'espoli i assetjament institucional. Quina credibilitat s'han guanyat? Per què ara, ara que ja hem canviat de pantalla recularem anys de reivindicació fins situar-nos altra vegada en sol·licitar "enèrgicament" un referèndum?

El referèndum es farà, i serà Constitucional. I únicament Vostès, entestats en no parlar i encara menys negociar, poden convertir en necessari desconnectar primer per arribar a votar una constitució refrendària sota el marc legal català dotats, això sí, de les estructures d'estat que fa tants, tants anys necessitem -vostès inclosos- tots els catalans.