Víctor.cat

Opinions personals sobre qüestions generals ;-)

Referèndum o Referèndum

Referèndum o Referèndum

Publicat || 08 NOVEMBRE 2016


De tant en tant escoltem comentaris del tipus "no teniu paciència", "s'hauria de fer tot el possible per millorar la relació amb l'Estat espanyol", "hem d'establir ponts", "d'aquí a unes generacions podrem iniciar el canvi de relació amb Espanya"... I de ben segur que a mesura que anem recordant, ens vindrien a la memòria tants d'altres que potser no van arribar a niar però que són tan reals com aquests.

Però això no ve d'ara. Als catalans no ens ha vingut la pressa de sobte ni hem begut cap elixir que ens faci creure que aconseguirem per demà mateix el que portem gairebé quaranta anys mirant d'assolir: RESPECTE cap a la nostra gent i les nostres institucions. Respecte cap a la presa de decisions que diferents governs de la Generalitat de Catalunya han anat prenent al llarg de la menystinguda autonomia.

Va ser el "Partido Popular" el 2006, amb Rajoy al capdavant qui va recollir signatures en contra de l'Estatut d'Autonomia. Va ser Zapatero qui ens va enganyar amb "apoyaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya", va ser en Guerra qui va treure pit dient "nos hemos cepillado el estatuto catalán como carpinteros", i finalment, per acabar-ho d'esmicolar, el Tribunal Constitucional, el TC, declarà inconstitucionals catorze articles entre els quals figuraven les aspiracions nacionals i lingüístiques de Catalunya.

Es podria dir que ha estat des de bon començament una carrera d'obstacles, però no. Fins al 2012, la immobilitat i la manca de voluntat per part dels òrgans de poder espanyols, han presidit les reunions. Be sigui per un NO és NO, per promeses que ens han fet creure en alguna possibilitat d'entesa però que han estat sistemàticament incomplertes, o per una tancada de porta als nassos sense més contemplació.

És que ens hem dedicat a demanar sempre allò que no tenim dret?
És que hem pretès ser insolidaris amb altres regions més desafavorides que la nostra?
És que ens hem negat a donar estabilitat a la formació i acció de governs a Espanya?

Només amb un patriotisme cec o interessat es podria respondre afirmativament. Però, després d'aguantar, quasi capcots, la major part de la societat catalana s'ha adonat progressivament que per veure amb claredat i amplitud a l'horitzó, s'ha de sostenir aixecada la mirada. I convençuts que el temps de demanar permís per allò que ens correspon s'ha acabat, hem anat reivindicant, exigint i encoratjant les nostres institucions per sortir de l'atzucac pel camí de la democràcia, que no és altra que el de preguntar als catalans què volen ser.

Quin sentit té perpetuar situacions d'opressió? Per raó de què hem de continuar ofegats tenint, com tenim, la capacitat de generar recursos i riquesa per tal de millorar la qualitat de vida? A què hauria d'obeir la negació del fet demostrat que la democràcia, la llibertat i la justícia involucionen a Espanya ancorant-nos, als catalans al segle passat?

Hem canviat d'actitud. Hem iniciat la revolució dels somriures perquè hem après que l'única manera d'allunyar-nos de les conseqüències d'una sentència rere altra per part del TC, passa per convertir-nos en altre Estat. Sobirà i independent. Des del que continuar amb la mà estesa i el diàleg però de tu a tu. Com a homòlegs, veïns i membres d'un mateix continent.

Ens hem posat com a objectiu una Constitució que es nodreixi de les necessitats de la ciutadania i les seves aportacions, no que sigui fruit de les decisions preses en un despatx tancat. Ens hem fixat la separació de poders com a prioritat inalienable. Ens hem proposat complir amb objectius de benestar social sense haver d'estar pendents que des de Madrid l'anul·lin emparant-se en motius de competències per imposar el ni fer ni deixar fer. Treballem i debatem sobre igualtat i volem aconseguir-la per dur-la a terme sense la nul·litat, injusta, per la via de la judicialització permanent de gairebé tot el que es debat i es fa des del Parlament de Catalunya, que representa a tots els catalans segons ho hem triat entre tots els que tenim dret a vot.

Volem, i dependrà només del resultat del Referèndum que s'ha de celebrar el pròxim mes de setembre, tenir la llibertat d'escollir uns horaris comercials una mica més conciliadors i que no ens vingui ningú amenaçant que o els canviem al seu criteri, o no ens retornen una part dels nostres diners que prèviament ja ens han pres. Altrament conegut com a FLA. Que no és altra cosa que una Forma més de Liquidar la nostra Autonomia i de sagnar la nostra economia.

Tenim dret, tot el dret democràtic a donar llum verda i marc legal al Parlament, a una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que va recollir més de 180.000 signatures per tal d'abolir les corrides de toros a Catalunya però que el TC, en nom de la defensa del "patrimoni cultural" ha sentenciat en contra.

Des de 2012 hem començat a deixar enrere frustracions derivades d'un pacte fiscal inexistent, arraconat el "españolizar a los niños catalanes", hem obviat discussions semàntiques entorn al nom que ha de rebre la conselleria d'acció exterior. Perquè ens han demostrat amb escreix que si trobem alguna eina per disposar de més recursos com ara l'impost als pisos buits, a les centrals nuclears o als bancs; per poder destinar-los a pal·liar la pobresa energètica, la precarietat o qualsevol altre necessitat, estarem sotmesos al vistiplau dels membres del Tribunal Constitucional, que amb les seves decisions perjudiquen incomprensiblement a qui més pateix o està en situació de risc i vulnerabilitat.

Hem iniciat un camí cap a la LLIBERTAT que no té aturador. Obeirem el que s'expressi a les urnes gràcies al fet que, després d'anys i anys sense que ningú altre hagi volgut seure a la taula a negociar i conscients que a la fraternitat i a la bilateralitat han renunciat ells, nosaltres, a Catalunya, hem decidit fer un Referèndum o fer un Referèndum...