Víctor.cat

Opinions personals sobre qüestions generals ;-)

Formulisme per Liquidar l'Autonomia
"FLA"

Formulisme per Liquidar l'Autonomia: FLA

Publicat || 25 NOVEMBRE 2015


Partint de la base que els diners que gestiona l'Estat procedeixen fonamentalment de la riquesa generada per l'activitat dels propis ciutadans, bé sigui com a persona física o jurídica i considerant també, que el turisme suposa un dels motors però que no existiria sense la intervenció i prestació de serveis per part dels ciutadans, cal preguntar-se: a part de Loteries i altres, l'Estat, el govern, genera riquesa? La resposta inequívoca és no. Pot prendre mesures per afavorir o entorpir. Però és a través dels impostos de tota mena (directes, indirectes, de societats ...) que paguem els ciutadans, d'on obté els diners que gestiona.

A Espanya, des de la consolidació de les Autonomies (País Basc i Navarra descomptades pel seu règim foral) les diferents comunitats aporten directament al govern central la major part de la riquesa generada i aquest "retorna" a criteri polític una part d'aquest muntant, aplicant mesures compensatòries perquè comunitats que generen "menys" del que necessiten, rebin el que els falta, de comunitats que generen "més" del que necessiten...

El súmmum del criteri polític es tradueix en que ciutadans d'algunes comunitats que generen més riquesa acaben amb una menor inversió (en pressupostos de l'Estat) i en conseqüència pitjor qualitat de vida que aquelles que resulten beneficiades d'aquestes mesures compensatòries.

Però Espanya no està sola, aïllada del món globalitzat en el que vivim; sinó que forma part de la UE i des d'aquest organisme superior es dicten objectius del tipus: "No gastis més del que tens". I posa topalls de dèficit sobre la taula d'obligat compliment.

- I què fa Espanya?

Doncs, el govern d'Espanya aplica mesures també polítiques per actuar sobre el dèficit de l'Estat, el de les Autonomies i el dels governs locals derivant a aquests dos últims el gruix del sacrifici per complir amb aquells objectius.

Fins aquí tot sembla més o menys lògic i justificat segons sigui la interpretació que cadascú fa de conceptes com ara solidaritat i segons sigui l'afinitat o simpatia que tingui cap al partit de torn que executi les mesures. Però... què passa quan la crisi (almenys com a pretext) ens posa a tots davant la necessitat de estrènyer-nos el cinturó? Doncs que es posa en marxa tot un paquet de mesures que acaba literalment amb l'estat del benestar. Passa que Espanya pateix les conseqüències de la pròpia crisi i les de la inoperància del govern central que prioritza rescatar els bancs mentre els altres bancs s'omplen de gent que no té un altre lloc on anar a dormir.

Com que el govern del PP té l'ordre de reduir el dèficit al dictamen de Brussel•les en general i de Merkel en particular, que és qui ha comandat la política europea aquests últims anys, es treu de la màniga el "Reial decret llei 21/2012 , de 13 de juliol, de mesures de liquiditat de les administracions públiques i en l'àmbit financer" FLA de tal manera que li diu a les autonomies: si amb els diners transferit no arribeu per cobrir els pagaments propis de la vostra gestió de govern, em demaneu finançament i m'ho retorneu a un interès tovet que podrà variar al meu criteri. D'aquestes resulta que les que augmenten el dèficit són les autonomies, assumint com a deute el que l'Estat es resta com a inversions. Passa a controlar la destinació dels pagaments dels diferents governs autonòmics i, com abús sense pal•liatius, les poques comunitats que són "contribuents netes" de l'estat, es veuen en l'obligació de demanar via finançament els seus propis diners i pagar interessos per això.

Què és el que ha canviat llavors perquè es digui que a Catalunya se li aplica de facto l'article 155 de la Constitució? Perquè s'afirmi la fi de l'Autonomia tal i com l'enteníem fins ara? Què hi ha de nou com perquè el ministre d'hisenda es faci el mil homes proclamant als quatre vents que ell pagarà les despeses dels catalans -com si els diners fossin seus i no només un gestor- Què és diferent ara?

Doncs que Montoro ha introduït noves condicions que obliguen a l'interventor general de la Generalitat a remetre a Hisenda un certificat d'inici i actualització mensual de l'execució pressupostària de l'administració catalana, així com de les empreses i organismes públics. L'interventor també haurà de deixar constància en el certificat que els actes sobre els quals ha tingut coneixement no són contraris a la Constitució. Com que no els agrada quedar-se curts i pretenen fer-nos creure allò de que "la broma s'ha acabat -Albiol dixit-" han incorporat la "bústia del delator/espieta" en els ordinadors dels funcionaris catalans perquè, de forma anònima, puguin denunciar qualsevol "incompliment" de la llei que vegin.

Mas-Colell s'ha referit així: "és com si a algú li escanyen i després li demanen un certificat de bona salut, i a més li diuen:" si no tens el certificat, segueixo estrangulant-te. És absurd"

Podem fer valoracions molt diferents sobre aquesta actuació segons les nostres pròpies sensibilitats, però el que és innegable és que fins avui un 80% dels catalans (no només un 48% d'actuals independentistes) estava a favor com a mínim de l'Autonomia. És innegable també que -com apuntava Vicent Partal (@vpartal )- “El PP no únicament liquida l’autonomia, sinó que liquida la democràcia. La base real de la democràcia. Perquè, en definitiva, amb aquesta mesura es tracta d’aconseguir que el vot dels ciutadans no tinga cap valor.”

Sense la clau de la caixa no hi ha diners. I sense diners no hi ha polítiques socials, sense diners no es paguen serveis ni proveïdors ni salaris ni s'inverteix en cap infraestructura per necessària que aquesta sigui. Sense diners no hi ha autonomia ni possibilitat de governar.

És francament decebedor que des de Catalunya encara hi hagi qui aplaudeix aquestes mesures d'ofec, i les justifiqui tot dient que: si els catalans ens portem malament... de què ens estranya el càstig?