Víctor.cat

Opinions personals sobre qüestions generals ;-)

Portadors de lliris

Portadors de lliris

Publicat || 1 OCTUBRE 2018


Tothom recordem ni que sigui a grans trets la història del «Cavall de Troia», l'enorme cavall de fusta que els grecs van fer servir estratègicament a «la guerra de Troia» per introduir-se a la ciutat fortificada.

Qui de nosaltres els hi obriria la porta, enduts per la creença que ningú que pretén conquerir, dominar i aixafar el que som, havia de deixar-nos un regal o tribut?

Sense cap mena de dubte, la reivindicació que Jusapol va fer de les suposades millores laborals és el cavall de Troia què pretenia fer-nos caure en el parany a fi i efecte que nosaltres, habituals portadors de lliris a la mà, ens retiréssim cedint-los no un pam de terra per manifestar-se, no la totalitat d'una plaça o el que va d'una filera d'arbres a l'altra filera a qualsevol de les artèries de la nostra ciutat. El que els hi estem regalant deixant-los fer, és la nostra dignitat.

Quina lectura estem fent del que és la llibertat?

Estem creguts que si per una banda nosaltres lluitem per aconseguir-la i defensar-la, sotmesos a la repressiva i venjativa força de tot, TOT l'aparell del regne d'Espanya, hem de donar exemple i permetre que l'opressor tingui idèntic nivell de llibertat sabent, havent experimentat un cop i un altre, inclosos el de porra, que l'ús que d'ella en fan, no és altre que el de pretendre privar-nos de la nostra?

Per a què va néixer «ciudadanos»?
Per a què «Sociedad civil catalana»?

No cal aprofundir però sí recordar que acostumen a ser al darrere, conxorxats amb l'estat espanyol, quan no directament al capdavant, engolint dins les seves mentides discursos provinents de polítics suposadament democràtics com «Iceta» i qui abans de ser ministre ja ens volia «desinfectar».

És que ens paralitza tenir injustament a la presó i a l'exili persones que van tenir la valentia de fer en pau el que legítimament havien promès?

De quin color els hi hem d'estendre la catifa perquè es facin homenatges humiliant els milions que vam plantar cara per poder votar? Vermell de sang com la que l'1 d'octubre van vessar repartint-nos ràbia a tort i a dret?

Preguntem-nos quina sobirania som capaços d'exigir i quina veu d'alçar, si quan programen celebrar haver-nos posat en situació de defensar el dret d'autodeterminació, trobades per exaltar un patriotisme exacerbat o la suposada «defensa» d'un dels idiomes més parlats al món, els actuals governats es creuen de braços i miren cap altra banda, no fos cas que ells, mentiders, violents, manipuladors i constructors d'una ficció a conveniència, els hi doni per escampar als quatre vents, mitjançant també el control de la gairebé totalitat dels mitjans de comunicació, per recriminar-nos què els hi coartem el que dins, i només dins del seu marc mental, se'n pot fer passar per democràcia i llibertat.

Ens ha de preocupar i ens preocupem dels qui volen escampar odi i trepitjar tant com poden la nostra dignitat. Però més ens ha de preocupar que la manera de contrarestar les seves concentracions detestables, vociferant i menystenint la nostra terra, identitat i costums, hagi de ser a càrrec del poble, de la gent anònima i les persones que cadascun de nosaltres en té, sortosament, a prop. L'estimada lletrada per qui desobeiries, els amics... la teva germana! No són ells qui han de fer-hi front un dia sí i l'altre també. Els hi correspon a les autoritats, que poden exercir el mínim de sobirania que encara ens resta i posicionar-se clarament, denegant els successius permisos.

Permisos per a intentar humiliar-nos i vanagloriar-se, d'haver-ho aconseguit.