Víctor.cat

Opinions personals sobre qüestions generals ;-)

El cas de Catalunya, apel·lació a les Nacions Unides

El cas de Catalunya, apel·lació a les Nacions  Unides

Publicat || 31 MAIG 2017


L'annexió violenta per part de Castella dels territoris de la Nació Catalana i l’Aragó i la conseqüent situació de submissió a Espanya, és conseqüència directa del que va expressar-se en el Tractat d’Utrecht de l’any 1713.

El problema dit català –de fet Europeu– és de naturalesa permanent com així ho van expressar els redactors del “Cas de Catalunya, apel·lació a les Nacions Unides”, document presentat a la primera conferència constitutiva de l’ONU, celebrada a San Francisco l’any 1945. I, hi afegien:

“Els punts bàsics de les aspiracions catalanes, no canvien amb l’existència a Espanya d’un règim més o menys liberal. Ni tampoc amb una major o menor opressió. Catalunya ha estat una nació oprimida, sota la Monarquia, sota la República Espanyola i sota Franco. La desaparició de Franco deslliurarà Catalunya del nazi-feixis-me, però no de l’opressió espanyola exercida pels seus hereus polítics”. Com així ha estat, segons constatem sota la postfranquista monarquia espanyola actual.

L’ONU, va acceptar l’apel·lació –Catalana– a les Nacions Unides i la va registrar com a document annex a la seva Conferència.

La societat catalana ha iniciat un procés democràtic per capgirar la situació i recuperar la plena sobirania, mitjançant un Referèndum d'independència que traslladarà a la ciutadania la possibilitat d'escollir democràticament el nostre futur.

Poder-ho celebrar, topa amb la interpretació de la legalitat que fan des de l'Estat espanyol. El procés de democratització de les societats actuals –iniciat al segle XIX i definitivament formalitzat al segle XX assumeix en tant que dret natural, els drets dels homes i el dret de les nacions a l’autodeterminació. Reconegut per tots els països membres de les Nacions Unides, el Regne d’Espanya hi està obligat, ja que ha firmat tots els tractats internacionals que ho recullen i tots els acords polítics que ho refermen.

Article 1 de la Carta de les Nacions Unides

Fomentar entre les nacions relacions d’amistat basades en el respecte al principi de la igualtat de drets i al de l’autodeterminació dels pobles, i prendre tot de mesures encaminades a enfortir la pau mundial.

La Constitució espanyola de 1978. Títol III. De les Corts Generals. Capítol tercer. Dels tractats internacionals.

Article 96

Els tractats internacionals vàlidament celebrats, un cop publicats oficialment a Espanya, formaran part de l'ordenament intern. Les seves disposicions només podran ser derogades, modificades o suspeses en la forma prevista en els mateixos tractats o d'acord amb les normes generals del Dret internacional.

Article 10

Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s'interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya.

El dret a l’autodeterminació és un principi erga omnes (del llatí, "respecte de tots" o "enfront de tots", utilitzada en dret per a referir-se a l'aplicabilitat d'una norma, un acte jurídic o un contracte), la seva aplicació no té limitacions temporals, ni geogràfiques ni competencials.

El dret a l’autodeterminació s’aplica a tots els pobles, sense distinció, i no només als colonials. Però Espanya es resisteix a fer-ne una aplicació pràctica davant de la reclamació catalana d’un referèndum sobre el seu futur. Domina per una banda la funesta “raó d’Estat” que tant de mal ha fet en el transcurs de la història a homes i nacions, i per altra banda domina “la ideologia absolutista” que Catalunya va combatre aferrissadament a principi del segle XVIII.

Hi ha un altre argument fal·laç en contra del procés català: considerar-lo un afer intern d’Espanya.

El dret a l’autodeterminació dels pobles és emparat per l’ordenament jurídic internacional. Els estats no poden invocar les seves normes internes per a oposar-s’hi. El principi d’integritat territorial fa referència al respecte territorial entre estats, l’autodeterminació no vulnera aquest principi.

Per tant, la independència de Catalunya és una qüestió nacional i alhora és una qüestió internacional. És internacional perquè el dret a l'autodeterminació figura a l'article 1 de la Carta de les Nacions Unides i perquè implica la disputa entre dues nacions. Tanmateix és nacional, perquè fonamenta la resolució del conflicte en la voluntat dels catalans lliurement expressada en un Referèndum reconegut arreu del món, amb voluntat incansable per part del govern de la Generalitat de ser pactat amb l'Estat espanyol i perquè en el lliure exercici de la llibertat, no hi ha rés més democràtic que posar les urnes.

Estem davant l'oportunitat de retornar-li a Catalunya, la sobirania que li va ser arrabassada al 1713.

Fem-ho possible, el canvi som nosaltres.