Víctor.cat

Opinions personals sobre qüestions generals ;-)

El dependentisme: algunes raons que el mantenen viu

El dependentisme: algunes raons que el mantenen viu

Publicat || 12 MAIG 2016


El dependentisme no s'hi arriba, no és pas un ideal -tret del patriotisme- ni obeeix a les conviccions dels qui el defensen (potser sí al convenciment, però no a les conviccions).

Llavors? Des del meu punt de vista, hi ha com a mínim tres grups que, avui, es mostren més visibles i diferenciats que abans de l'inici del sobiranisme.

Des del 2012, a mesura que la voluntat per convertir Catalunya en una República Independent ha anat creixent, han emergit les veus contràries. Les veus d'aquells qui mai van considerar necessari argumentar a favor de la imposada Unitat espanyola mentre cap clam popular no la va qüestionar.

Ens trobem amb el dependentisme federalista, representat exemplarment per partits com ara "En Comú Podem" i "Catalunya Sí Que Es Pot" representat per Colau, Domènech, Rabell, Coscubiela, Fachin, Ribas i un llarg etcètera, encapçalant una tasca del tot paradoxal: dediquen més esforços a defensar la impossible celebració d'un Referèndum a Catalunya (el govern espanyol ho prohibeix i ho prohibirà fent valer les seves majories al Congrés i Senat) alhora que dificulten i qüestionen sense parar el "full de ruta" aprovat per una majoria absoluta dels catalans. És com si d'una manera o altra, el que defensessin fos el seu dret a seguir com estem. Alguna millora també, és clar! però el que és substancial, el que de veritat ens ha d'apropar a la situació que mereixem, per a tots ells pot esperar algunes generacions més. I si tenim una mica de pressa (que la tenim), doncs res: proposen demanar-ho amb insistència o enèrgicament! L'any de la marmota és el títol que millor els escau.

També hi ha els "catalanistes" que reclamen, des de la seva inamovible i pacient posició, abans des de l'hotel Palace de Madrid, ara ja no, el reconeixement de les senyes d'identitat, un millor tractament fiscal i seny... Molt de seny! Com si la sensatesa i el sentit comú que caracteritza els catalans hagués d’aconduir inexorablement a eternitzar una situació que, al damunt, la immensa majoria dels seus simpatitzants, militants i membres polítics han viscut de prop des del propi govern autonòmic sota les sigles de CiU fins fa poc i de la gairebé extingida Unió. Catalans incrustats en un Estat que l'oprimeix des de l'inici de la democràcia però... això és seny? O benestar i covardia?

Mereixen una menció especial aquells i aquelles que critiquen una i altra vegada el nacionalisme català embolcallats amb la bandera d'Espanya. Aquells i aquelles que creuen que nosaltres, els qui anhelem la República Independent de Catalunya, ignorem els "problemes reals", com si n’existissin d'alguna altra mena... Són els qui no amaguen el seu nacionalisme espanyol sota cap eufemisme, encara que el terme "nacionalisme" només ens l’atribueixen a nosaltres. Els qui vertebren al voltant de la "Unidad" tota possibilitat de canvi. Els qui perduren en l'afany de negar el tracte desfavorable que rep Catalunya i el malbaratament dels nostres propis recursos al llarg d'aquesta mal edificada democràcia postfranquista. El seu leitmotiv frega l'engany, festeja amb la hipocresia i l'egoisme, i es nodreix dels interessos que l'status quo fa valer des de les bases fins als òrgans del poder econòmic -fonamentalment-, polític i social, utilitzant a més a més el control que tenen sobre els mitjans de comunicació.

El dependentisme no lluita per la millora de la vida de TOTS els catalans. El dependentisme pretén mantenir-ho pràcticament tot tal i com està i seguir pregonant la seva falsa preocupació envers l'evident precarietat social. Malauradament, encara hi ha qui els compra les arengues i els qui opinen que, amb un maquillatge de la realitat, tots restarem afavorits.