Víctor.cat

Opinions personals sobre qüestions generals ;-)

De tot se’n diu “politòleg”

De tot se’n diu politòleg

Publicat || 24 SETEMBRE 2016


Hi ha un col·lectiu de persones que va voltant pel cel radiofònic i televisiu com si del propi Sol es tractés. Apareixen amb la pretensió d'il·luminar-nos per una banda, amb un moviment retrògrad en sentit horari, i posant-se per l'altre sense haver canviat gens ni mica el seu discurs. Es fan dir politòlegs i sovint s'autoproclamen experts en allò que pertany a la terrenal tasca de l'observació i la deducció de l'actualitat. En el fons no són -igual que jo, ara mateix- altra cosa que opinadors; amb la diferència que ells són convidats a parlar davant micròfons i càmeres dels nostres tant públics com privats mitjans de comunicació.

Seria bo un reconeixement obert a la pluralitat d'aquests mitjans catalans encara que només fos per desmantellar el mantra de l'adoctrinament que ens volen atribuir.

Aquests opinadors tenen l'oportunitat de contrastar les seves teories amb l'experiència, acceptar que gairebé cap és inqüestionable i de treure profit de la fecunditat de l'error, entès com un esforç incansable per corregir-ho i aprendre d'ell. Però no. Prefereixen assegurar que la gent que vol la plena Sobirania, és a dir, la independència, no toca de peus a terra...

La història ha demostrat sovint que ha estat necessari l'atreviment, el coratge, la empenta i fins i tot el sacrifici d'alguns per fer avançar la societat cap a un món més just, on tothom tingués prou raons per mantenir encesa la flama de l'esperança.

Aquests personatges protectors de l'establishment, diuen i diuen que no es pot trencar amb la legalitat establerta obviant el fet que aquestes lleis les redacten, les aproven i les fan complir una minoria "en nom" d'una majoria que freqüentment veu restringits els seus drets i engrandides les seves obligacions.

Aquesta guàrdia pretoriana dels poderosos repeteixen i repeteixen que nosaltres, els il·lusos, som molts però que no som majoria. Aquesta afirmació, la fonamenten sense més miraments en el fet de considerar que a les eleccions de caire plebiscitari del passat 27 de setembre, els vots als partits PACMA, Piratas, els vots en blanc i els vots nuls i al del "ara sí, ara no, després ja veurem..." sota les sigles de CSQEP, s'havien de comptar com a NO. Però què passa quan fan pivotar el pes del seu argumentari al voltant d'una fal·làcia? Doncs que refusen la legitimitat d'aclarir-ho amb un Referèndum en el que el Sí i el No, siguin les úniques respostes possibles amb independència de les simpaties de cadascú cap a un partit o un altre .

Aquesta gent, aquesta a la que anomenen politòlegs, fa perdre credibilitat. Perquè manipulen la informació fins fer-la coincidir amb la seva pròpia opinió.

Ara cal unir-nos individualment i col·lectiva, per aconseguir una fita tan important com les que van aconseguir els qui van lluitar per la igualtat d'oportunitats sense distincions de gènere, raça, procedència i creences; malgrat a tanta oposició. Els qui van aconseguir que una dona pugui votar, que un afroamericà sigui president dels Estats Units, que es reconeguin drets laborals, que hi hagi Estats aconfessionals i que els països es puguin independitzar tot i que, de ben segur, van haver d'escoltar prèviament que no es podia, que tot això era impossible.