Víctor.cat

Opinions personals sobre qüestions generals ;-)

Millets d'euro

Millets d'euro

Publicat || 10 MARÇ 2017


Hi ha una dita que diu: “Si vols saber com és algú, dona-li poder”. Vol dir que això passa amb tothom, que només és, quan exercim el poder, quan surt del no-res una característica que també ens haurà de definir? Penso que no, de fet, defenso que no és així.

Una societat està malalta o emmalalteix quan hi ha un nombre suficient d’individus prou rellevants per incidir directament en el conjunt al qual pertanyen, però ha de ser determinant i, a més a més, han de comptar amb el vistiplau, com a mínim passiu, de la resta.

Per altra banda, ningú s’escapa del fet que l’ésser humà, per divers, plural, heterogeni i complex, garanteix diferències més enllà de tot el que tenim en comú els uns amb els altres.

Tot això ve al cas de l’estratègia emprada des de les clavegueres de l’Estat i mitjans de comunicació afins per associar el moviment independentista amb la corrupció.

El 24 de febrer del 2005, com a conseqüència de l’esfondrament causat per les obres del metro al barri del Carmel de Barcelona, en el ple del Parlament, l’aleshores president Pasqual Maragall es va defensar de les acusacions de Convergència i Unió afirmant que CiU tenia “un problema anomenat 3%”, basant-se en un rumor d’El Periódico que deia que aquesta formació havia cobrat comissions per l’adjudicació d’obres. Val a dir que es va constituir una comissió parlamentària per estudiar les acusacions de Maragall, i que a les conclusions que va lliurar el 25 de maig del 2005 no va ser possible acreditar el presumpte cobrament d’aquest ja famós 3%.

Un cas semblant al de l’Esperit Sant. Tothom en parla, però ningú l’ha vist.

Curiosament, cada vegada que hi ha alguna cosa important amb entitats, persones i partits polítics sobiranistes al rerefons, apareixen titulars als mitjans falcats al totalitarisme del “Gobierno de España” i el resultat de “esto la Fiscalía te lo afina” es materialitza en forma de periodistes i membres dels cossos de policia, fent el cobriment i fent escorcolls respectivament, per obtenir dades i documentació que 12 anys més tard no han servit per tancar el tema.

L’actualitat ens porta al Palau. Una meravellosa institució que he tingut el plaer de visitar més d’un cop i que té a veure amb el cas Palau, per l’únic fet que fa dies ha començat el judici per l’espoli en el qual Jordi Montull i Fèlix Millet són els principals protagonistes entre 16 encausats.

Però a Catalunya som més de 7.000.000 de persones i ningú té cap dret, cap, d’establir que la presumpta corrupció d’alguns i la confessada d’altres forma part de la societat catalana. Sigui o no sobiranista.