Víctor.cat

Opinions personals sobre qüestions generals ;-)

Mas o no Mas, aquesta sembla la qüestió

Mas o no Mas, aquesta sembla la qüestió

Publicat || 9 NOVEMBRE 2015


Personalment, arrossego una reflexió a la que sóc incapaç de donar resposta: amb algú altre ocupant la presidència del govern català, haguéssim tingut la consulta del 9N?
S'haguessin avançat els comicis electorals tal i com el president Mas va fer, escoltant el clam de la gent i donant-li el caràcter plebiscitari al 27-S que ens atorga -havent guanyat- la legitimitat per iniciar el procés?

Potser sí, potser no. Afortunadament tenim actius polítics a Catalunya que indueixen a creure que si; però, d'altra banda, portem massa legislatures autonòmiques suportant l'ofec imposat per l'Estat espanyol sense haver donat cap indici d'intencions en aquest sentit. Recordem "la desafecció" en boca del aleshores president Montilla (amb Zapatero a la Moncloa) sense estridències, curosament, gairebé com un murmuri de fons que significà el màxim que des de la nostra política, des del nostre Parlament es vàrem queixar.

Continuaré amb aquest dubte...

El que si que n'és d'una claredat incontestable es que Artur Mas ho ha permès. Podem estar la resta del temps discutint si per salvar-se ell, per rellançar CDC (assumint el divorci amb Unió), per amagar el que és deriva del 3% -com altres pretenen simplificar, que no pas demostrar- o, si ho va fer decebut per la suma de "Noes" recollida en cada intent de negociació allà; a l'origen de l'ofec. Però ho ha permès. Només ell tenia la clau per obrir aquesta porta que ens deixa veure un horitzó infinitament més il•lusionant, engrescador, participatiu, transversal i just.

Però, ves per on, aquesta porta encara no l'hem creuat.

Tenim clar que volem donar el pas. Tenim clar i ja hem començat a actuar de manera que tothom s'ha de sentir inclòs, seduït i beneficiat de donar aquest pas. I tenim presa pel quan (una presa en enllestir una solució a problemes estructurals que arrosseguem de molt enrere). Però no tenim clar, de manera majoritàriament absoluta, amb qui al capdavant. Aquí rau el veritable escull que fa mimbar l'alegria i l'estabilitat de tot plegat.

Com a ciutadà sense afiliació a cap partit puc defensar també que el qui no és gens important. Que l'objectiu està per sobre de qualsevol nom propi, sigles de partit i fins i tot cronologia d'esdeveniments protagonitzats per cap membre de governs autonòmics anteriors, perquè aquesta no és una travessia com les anteriors en la que al llarg de quatre anys s'aplicarà (dins l'estret marge que tenen), una política més o menys conservadora, liberal o revolucionària. Aquest és un govern de transició cap a la República Sobirana de Catalunya.

I alguns polítics -amb les seves declaracions- semblen no tenir-ho del tot clar. En sobte i en sobte molt, que des de la CUP s'insisteixi una i altra vegada "el qui no és important" però s'oposin obertament al qui en la persona d'Artur Mas. En sobta també que hagin declinat la possibilitat de formar part de la mesa del Parlament, perquè resta pluralitat i representativitat a la mesa. I perquè dóna artilleria a l'oposició. Si és van presentar a les eleccions serà per assumir responsabilitats de govern, no?

Serà amb Mas o sense ell... Però hauríem de reflexionar també perquè alguns tertulians i politòlegs que han estat pròxims als partits nacionalistes espanyols, asseguren sense embuts què el procés només tindrà recorregut i reconeixement internacional amb Mas de president.


Compartir