Jo també vull ser apàtrida

Publicat || 04 NOVEMBRE 2016

Avui, a primera hora del matí, els Mossos d’Esquadra han detingut al seu domicili a Montse Venturós per dur-la a declarar. Quedi clar que no formo part dels que pensen que l’han detingut per haver mantingut penjada una estelada a la façana de l’Ajuntament de Berga durant els passats comicis generals i els del Parlament de Catalunya.

Per negar-se a retirar-la se la va citar a declarar en dues ocasions, i per negar-se a anar a declarar, se l’ha detingut i portat a jutjats aquest matí. Però, mirant una mica més enllà del que és obvi, la pregunta és: per què es va negar a anar? La resposta més comuna és que tenir una estelada penjant, no és constitutiu de delicte i que mantenir-la fins que Catalunya aconsegueixi la independència és un compromís acordat en el Ple del 6 de setembre l’any 2012.

Com és habitual, la informació provinent de les institucions jurídiques sacseja la tensa calma que som capaços de percebre entre notícia i notícia. I com és habitual també, és en dies com el d’avui quan apareixen coneguts defensors de l’opressió –no com a tal, és clar, però sí justificant totes i cadascuna de les mesures opressores-, quan bullen les xarxes socials en defensa dels citats, encausats, acusats… i quan, sorprenentment, encara apareixen els que reclamen el seu dret a no ser patriotes. A no sentir cap necessitat de pertànyer a un Estat o altre, els que fugen de raons identitàries i de símbols com una bandera; ja sigui la bandera roji-gualda, la senyera o l’estelada.

Doncs mirin vostès –els diria jo als mancats d’un País que defensar– jo també vull que em pugui donar el mateix. Però em resulta impossible mentre hi hagi l’espoli fiscal que patim, mentre l’esforç col·lectiu dels catalans no pot traduir-se en beneficis col·lectius per als catalans. No sóc ni vull ser capaç de considerar-me un “ciutadà del món” perquè és en aquesta terra que m’acull on visc i vull viure, tenint la confiança que entre nosaltres, els que hi vivim, som del tot capaços de fer-ho infinitament millor de com ens permeten fins ara. I per poder fer-ho cal tenir sobirania pròpia, i per tenir sobirania pròpia cal regir-se per les lleis pròpies d’un estat, i per poder regir-se per aquelles, s’ha de ser un Estat. Sobirà i Independent. Així que, per tot el que tenim dret i ens cal, sóc profundament patriota.

Un patriota més… a Catalunya!