Víctor.cat

Opinions personals sobre qüestions generals ;-)

AGO 2017

AGO 2017

Publicat || 30 ABRIL 2017


Dissabte 29 d'abril, primera hora del matí. L'inici per a molta gent d'un llarg cap de setmana festiu. Estic esperant que uns amics passin a recollir-me, un fred hivernal es fa lloc fins i tot dins les butxaques on tinc ficades les mans. El Sol llueix i la claror del cel recorda que hem avançat ja fa temps de la mà de la primavera.

Arbres florits, carrers més buits del normal i mòbil i tauleta carregades per no quedar avui sense la possibilitat de compartir el que anem a fer.

Arriben i iniciem camí cap a Granollers. Pancartes, estelades, bon ànim i acreditacions no falten. Tenim experiència i prou ganes i motius per avançar. Després d'una búsqueda llarga i alhora fructuosa d'aparcament, arribem caminant al Palau d'Esports on celebrem la V Assemblea General Ordinària de l'ANC (AGO), que propicià, no només l'entretament dels vincles entre milers de voluntaris que ens hem anat coneixent al llarg d'aquest "procés", sinó que també s'ensuma a l'ambient la transcendència d'aquesta trobada.

Estem, i ho sabem, a la recta final de tant d'esforç. Acreditar-nos i buscar lloc per seure alguns i voltar per tot arreu d'altres. Tothom tenim una tasca a fer. Escoltar propostes, parlaments, esmenes, votar, sí, votar, presenciar emotives actuacions de gent igualment compromesa i difondre el màxim possible tot el contingut de l'esdeveniment. Està tot a punt! L'escenari, el so, el guarniment, tota mena d'indicadors, els presentadors, equips de gravació, servei de bar... Tot!

Una munió de voluntaris ho han fet possible. Ningú té la són pegada al rostre. Salutacions amigables a tort i a dret i companys que corren amunt i avall perquè tot es mantingui bé. Cap indiferència, cap queixa, cap pressa. Som allà perquè estem compromesos amb el nostre País i volem donar-los suport als nostres representants polítics que també ens hi acompanyen.

Compartir objectius agermana i aquest objectiu que ens uneix pretén canviar per sempre més la realitat a Catalunya. Volem millorar tot el que, com a col·lectiu, està al nostre abast. Tenim determinació, convicció i fermesa. No dubtem perquè estem convençuts i la història ens dóna la raó. D'aquí poc votarem en una fita més gran i per tal d'aplanar el futur immediat, aprovem per unanimitat donar suport a les decisions preses pel nostre Parlament... Sabeu allò de "mai caminaràs sòl"? Doncs avui ho han escoltat el MHP Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, parlamentaris i polítics compromesos amb dur a terme el programa electoral amb el que s'hi van presentar i pel qual van ser escollits. Sembla una qüestió només de coherència, veritat? Tant debò fos sempre així i els fets fossin sempre una perllongació de les promeses.

Les hores passen ràpides i veiem plegats com la il·lusió amb la que ja vàrem arribar, ha arrelat fins a l'últim racó del pavelló. Hi ha molta feina feta. Moltes emprentes d'uns passos que fa anys que trepitgen fort i la certesa que, el que anhelem, està a prop. Els qui per nacionalisme espanyol, per desconeixement o per l'egoisme d'estar bé com estan, prefereixin seguir depenent d'Espanya, podran votar. Els qui volem viure en un País que creu en la seva gent i on es governi per a la seva gent, també.

Celebrarem un Referèndum o Referèndum :)
D'això, se'n diu Democràcia.