Víctor.cat

Opinions personals sobre qüestions generals ;-)

Què se'ls ha perdut al Congrés als que defensen la desconnexió amb Espanya?

Què se'ls ha perdut al Congrés als que defensen la desconnexió amb Espanya?

Publicat || 07 DESEMBRE 2015


Pel que llegeixo i escolto, aquesta és una qüestió que ronda pel cap de força catalans que després del resultat del 27 de setembre van iniciar un particular procés de desconnexió. Però val la pena respondre-hi amb un seguit de preguntes:

On paguem els impostos?
On paguem la seguretat social?
Quan consumin un simple cafè, on va a parar l'IVA que també paguem?

Sens dubte tots, absolutament tots nosaltres, els paguem. Directes, indirectes i en la immensa majoria dels casos, dels dos tipus. No sembla molt pràctic deixar en mans únicament dels que els recapten la gestió de tot aquest muntant de diners. Sembla lògic que també des d'allà, des del Congrés, hagin representants nostres que vetllin pels interessos de tots –repeteixo- tots els catalans.

Segurament hi haurà també qui pensi res de nou, fa anys que és així i no canviarà independentment de la relació de forces que conformin l'arc parlamentari després de les eleccions. Coincideixo amb això. Com assenyala Germà Capdevila (@gcapdevila) en un recent article: Què hi haurà de diferent a Espanya després del 20-D, respecte a Catalunya? La resposta té tres lletres: res. I tan cert com això és el fet que caldrà negociar amb l'Estat els Actius i Passius, el deute en majúscules un cop ben avançat el full de ruta de la desconnexió. Cert és també que tot i els mals de cap que tenen a Brussel·les, segueixen pendent de si nosaltres estem fent les coses correctament. I alhora, també es igualment cert que nosaltres volem (necessitem) que des de Brussel·les s'ens reconegui com un Nou Estat sobirà el més ràpid possible. Raó per la qual hem de situar els nostres passos dins de la legalitat fins on sigui viable.

A més d'aquestes raons, hi ha altres més subtils. Afirmava fa poc el candidat per Ciudadanos (em nego a referir-me a aquest partit com Ciutadans donat que una de les seves obsessions consisteix en atemptar contra l’èxit del bilingüisme) afirmava, dic, que n'hi haurà prou amb un vot més cap a la seva formació (50%+1) que cap als partits independentistes, per a considerar -com si d'una segona volta es tractés- que el sobiranisme ha perdut. Es deixa anar la candidata del PSC atribuint-se l'única possibilitat de millora i venent el tan desgastat "federalisme" altra vegada. Què no li sentirem dir en cas que la seva formació, severament castigada el 27 de setembre, ressorgeixi de les seves cendres?

Siguem pràctics. Estem en un procés que és difícil i llarg. Va costar molt, moltíssim arribar fins on som, així que és ara quan hem de prendre les millors decisions per consolidar el que ens ha resultat tan difícil aconseguir.

El 20D, tots a votar.